Steps

Tragedy


Para empezar bien el veranito, un poco de buen rollo con esta versión de la famosa canción de los Bee Gees que descubrí en Lisboa, antes de una de esas noches memorables.
Para Jordi:

Un besazo para todos

I promise, I come back for you.

Por fin, después de mucho trabajo, de vuelta al blog.

El título de la entrada es referente a una película que fui a ver hace ya algunos años al cine.
"El paciente inglés"
Hace un par de meses, gracias a Valle, volví a recuperar esta película. Había olvidado lo mucho que me gustaba, lo brillante de su banda sonora (de Gabriel Yared), increíblemente bella, y algo triste, pero bella sin duda.
Recordé que fui al cine con una caja de kleenex, nunca había ido al cine con una caja de pañuelos de papel pero acababa de cortar con mi novio e iba a llorar. Y lloré, lloré durante las casi 3 horas que dura la película, y probablemente durante 6 horas más, después.
Pero no todos los recuerdos son tristes. Rememoro las cenas en mi piso, en Barcelona, escuchando la música que se funde con el hilo argumental de la película, las recuerdo con amigos, charlando, confesándonos a la luz de unas candelas, tomando copas de vino tinto, riendo, estimándonos.

The English Patient

Es curioso como cuando dejas una relación, toda historia de amor en el cine te parece que tiene una similitud increíble con la tuya, aunque esta suceda en África, en plena guerra y entre una pareja heterosexual. De echo, hace unos pocos años, habiendo dejado mi primo, una relación, fuimos al cine a ver "Las crónicas de Narnia". La película es para niños, como lo son los libros que inspiran esta saga. En fin, que no había historia de amor. Pues el pobre, estaba entonces tan enamorado, que creía ver en la cara del león que sale en la película, a su novio. - Pero si es que es igual, me decía. (Perdóname guapo, esta pequeña indiscreción, siempre me pareció graciosa como anécdota).

The lighthouse

Un conte sobre la vida, la vida simple, tranquila, com hauria de ser...

Este cuento me recuerda un poco a la película coreana "Primavera, verano, otoño, invierno... y otra vez primavera".

El trailer:

Lección de vida:

 La película entera:

Sota el taló del nou drac (Sants Jordis es busquen)

A les portes de la diada del llibre i de la rosa –que aquí, sortosament, tot un poble celebra al carrer, empès per l’impuls ancestral d’ajuntar intel·ligència i amor en un únic regal– no hi és de més recordar la llegenda d’on neix aquesta tradició, i sobretot posar-la al dia. Perquè avui, si encara no ens havíem adonat, ens trobem tots, altra vegada, sota el taló d’un drac d’una espècie nova, desconeguda fins fa poques dècades, i no per invisible menys esgarrifosa; un drac que ens demana sacrificis sense fi, encara més despietat que el del conte: no hi ha prou collites, o impostos, o retallades, i menys que mai donzelles, que n’aplaquin la fam, insaciable. El monstre plana cada dia damunt els nostres caps llançant un crit aterrador i estrident: “Spreeeeead! Spreeeeead!”. De la seva gola obscura no surten flames sinó seqüències binàries de zeros i uns, però d’una potència terrible: amb una bafarada és capaç de cremar milers de milions d’euros en qüestió d’instants, i de reduir a la misèria o fer insolvents milers i milers de famílies, empreses, pobles i ciutats. Aquest drac està assetjant el planeta sencer; ni els més poderosos d’entre els reis i caps d’estat no poden res contra ell, o això es pensen; de manera que no saben fer altra cosa que ajupir el cap i afanyar-se, tremolosos, a obeir els seus dictats. I aquests dictats cada cop exigeixen més de cadascú de nosaltres: fins i tot dels que han perdut la casa, la feina, els estalvis, per no dir la salut i l’esperança. No valen plors, ni demandes de misericòrdia: la bèstia és insensible, el seu cor burocràtic no discrimina casos personals. Té un pit enorme, inflat de deute, i l’alimenta engolint tot el que pugui arreplegar: actius contaminats, títols escombraria, derivats sobre riscos, futurs... Valors ficticis que l’omplen de gasos, com una bombolla, tot generant una flatulència pestífera que enfosqueix el nostre horitzó de vida, especialment el dels més joves, i que de mica en mica ha fet irrespirable l’aire del present.

Malgrat que és impossible veure’l tot sencer, reconeixem aquest ésser temible perquè està cobert d’escates lluminoses, que anomenem pan- talles: estan dotades d’un poder hipnòtic, que ens impedeix deixar de mirar-les, gairebé fins i tot d’admirar-les. Les escates projecten imatges fasci- nants, que confonem amb els nostres desitjos, amb els nostres somnis –o malsons–; i la seva omnipre- sència ens fa viure en un estat mental confús, con- tradictori, de vigília distreta, com si la nostra vida no fos nostra, sinó un espectacle que està passant a algun altre. El drama, doncs, és que el drac ens té captivats; el seu poder camaleònic és tan gran, que gairebé cada persona posseeix un cert nombre d’escates, i les posa com a objectes de gran vàlua en els espais on viu; fins i tot, duem sempre a sobre les escates més petites, les mirem contínuament, no podem separar-nos-en, i ens sentim intranquils, gairebé desprotegits, quan sortim de casa sense.

És per això que aquest drac no hi ha qui el venci –almenys de moment–; si no és que amor i intel- ligència tornin a aliar-se, en nosaltres, per com- batre l’engany amb el qual ens té presos. Mentre el Diner tingui més pes que la Vida, les urpes del drac ens seguiran esprement sang i temps, cervell i cor. Els primers de caure hauran estat els més febles, o els més dissortats: però els altres n’hau- rem estat còmplices. I tots (el 99%, si més no), tard o d’hora passarem per la trituradora dels seus queixals. Aquest cop, però, no podem esperar cap salvació a mans d’un Sant Jordi: perquè no n’hi ha prou amb un de sol. Cadascun de nosaltres, dels qui estimem la vida en la seva unió d’intel- ligència, amor i bellesa, estem cridats a fer de petits Sants Jordis, a perdre la nostra admiració hipnòtica pel drac, a sortir de l’encanteri i afeblir- ne el poder en nosaltres, per així atacar els llocs on prospera. L’Ecologia de la Vida és la donzella que, avui, està en perill, la que toca salvar. Amb llibres, certament, i amb roses, perquè no, i amb tot allò de què són símbol. Amb passió, traça, subtilesa, determinació, coratge. Tenim l’obligació d’inten- tar-ho, si més no.
Sants Jordis de tot el món, unim-nos! 


Stefano Puddu

Dissenyador 

Sant Jordi

Sant Jordi (història i llegenda)

Us deixo un conte perquè gaudiu com a infants.

Una mica de pintura religiosa

Fra Angelico

Anunciació

Àngel de l'anunciació

Àngel de l'anunciació

Detall

St. Miquel

Detall

Antonello da Messina

Realment em va impactar el primer cop que vaig veure aquest quadre al Museo del Prado. Em vaig quedar força estona, de peu, mirant-lo i admirant-lo.

Crist mort, sostingut per un àngel

Detall Madonna Annunziata

Sílvia Pérez Cruz

Via comentari us deixo com em diuen, una petita joia.
Hi ha una presentación una mica llarga, però l'espera val la pena.