Los amigos, los necesitamos tanto... y sin embargo, a veces no los llamamos, pensamos que estarán hastiados de nuestros devaneos de trascendencia nostálgica o semi depresiva. Estamos tan ocupados con nosotros mismos y con ofrecer siempre lo mejor de nosotros mismos que no permitimos a otros ver la vulnerabilidad que se apodera de, otra vez repito, nosotros o no nos damos cuenta de cuan vulnerables y, a veces, también desdichados son nuestros amigos.
Cuan parecidos somos en el fondo y cuanto necesitamos los unos de los otros y aún así son contadas las ocasiones en que dejamos entrever nuestra propia debilidad.
Los amigos, nos necesitamos tanto... y sin embargo, a veces no nos llamamos.
M'encanta a questa cançó, sempre m'ha agradat des que tinc memòria.
ResponEliminaSaps que van fer la peli el dissabte? Després de veure-la em vaig posar la banda sonora i me'n vaig anar a córrer per Sitges. Tenia un braç fotut, i he de prendre força medicació per curar-me, però ja saps que odio estar malalt, i anar a córrer al costat de la platja em va fer sentir viu.
Avui fa 6 anys que vaig conèixer el meu marit, bé, que vam començar a sortir i, per enèssima vegada, passaré l'aniversari sol.
El curt és molt trist, tu mai hauries deixat la teva "gossera".
Però gràcies per estar sempre.
Espero que passis una bona revetlla del teu sant.
David
Ui guapo, perdona pel to dramàtic, je, je. El video m'ha posat una mica trist i jo, que sóc de natura nostàlgica, de seguida em poso com la reina del drama.
ResponEliminaDe fet m'encanta aquesta revetlla, sempre m'han fascinat les fogueres i la màgia que desprèn aquesta nit, així que potser sortiré a veure com està l'ambient a Sitges i qui sap si a collir herbes per fer sortilegis, ji, ji.
Bon Solstici d'Estiu.
David