dilluns, 19 de desembre del 2016

Mallorca o... Sitges y fin

Despierto a media noche. Intento alejar mis demonios sin éxito.
Caigo en un estado que baila entre la apatía y un profundo pesar.
Como Ártax en el Pantano de la tristeza me dejo caer en una debacle abúlica  y a pesar de no poder dormir, no saldría de la cama.
Y como decía la vieja Morla, nada tiene importancia, todo da igual.

 
Como no podía ser de otro modo, hoy el día se levanta gris, frío y triste.

3 comentaris:

  1. l'ànima de tots els que hem tingut el luxe de gaudir-la!!!

    Per sort, no et falten persones (menuts i adults) per repartir l'amor que et vessa del teu cor (recipient enorme, però que es fa petit per contenir la teva sensibilitat i necessitat de compartir amb els demés,,,)

    Si em necessites per res,,,, només xiula,,, ��

    ResponElimina
  2. Hola guapíssim! Ja estic més centrat després del meu mes a Xile i he llegit les darreres entrades del teu blog!!! No sé què escriure, perque em conmou la teva tristesa per la separació de la teva filla!!! I com dius, sembla una sensació o ferida que sempre hagi de romandre oberta!!! El fotut és que estic igual d'impotent!!! No tinc cap consell que oferir-te, ni cap experiència semblant!!! Ni tan sols l'empatia (per compartir amb tú) del sentiment de voler tenir fills,,,

    Només puc estar amb tú en silenci!!! Amb una fortíssima abraçada virtual i esperar que el temps et curi la tristor i torni el teu somriure sorneguer i la teva felicitat que al.legra l'ànima de tots els que hem tingut el luxe de gaudir-la!!!

    Per sort, no et falten persones (menuts i adults) per repartir l'amor que et vessa del teu cor (recipient enorme, però que es fa petit per contenir la teva sensibilitat i necessitat de compartir amb els demés,,,)

    Si em necessites per res,,,, només xiula,,, ��

    ResponElimina